Click nº2

foto: Sebastiao Salgado (Brasil)

Booka Shade, portadors del minimal.

La meva "formació" en el món de la música electrònica va començar ja fa molts anys quan els meus cosins em van descobrir el món del vinyl, a través d'un dels gèneres que per mala sort cada any es perd una mica més, el Minimal. Però el món de la música electrònica és en definitiva un trànsit constant, perquè el tema que surt un un hivern, a l'estiu ja es el passat. Només alguns dj's, grups o cançons aconsegueixen sobreviure al que sembla un final no gaire llunyà per aquest estil de música que tant ha donat als festivals de la meva joventut (ojo, que encara estic a la joventut eh, no confonem termes...). Bé doncs, el que deia, que un dels grups que ha sabut re-adaptar l'estil minimalista, i gràcies a això encara continua a dalt de tot son els mítics Booka Shade, i avui, com k el cuerpo me pide salsa tàrtara doncs us penjo aquet TE-MA-ZO!

pd: aprofito per recordar que m'ofereixo com a dj. para bodas bautizos y comuniones, o lo que haga falta coño, ah i gratis, que jo am 4 birres ja estic content!:)

Galeano, literatura revolucionària

Per aquells que no coneixeu a l'uruguaià Eduardo Galeano, heu de saber que per mi és el màxim exponent actual de la literatura revolucionària. Si voleu informació sobre els seus llibres aquí us la penjo, però abans que correu a una llibreria, potser que us pareu 2 minuts a veure aquest vídeo que hi ha per la xarxa, i que visualitza un dels seus textos més famosos. Potser no es troba escrit a cap codi o llei, pero segur que tots tenim el Dret a Somiar!




pd: Imprescindible que us llegiu "El libro de los abrazos" i "Patas arriba; la escuela del mundo al revés". fàcils de trobar a qualsevol llibreria o sino a l'Fnac.

La música també cura

llums, càmera, aaarrrghhh!!!

- A la plana web del Festival teniu la cartellera, i etc etc..

- Per si voleu informació de quines pelis seran les que ho petaran, aquí teniu un bon article

- Aquí per comprar les entrades anticipades

Jo hi aniré amb uns colegues, així que ja us informaré de si m'ho he passat bé o m'he cagat a les calçetes. Si algú li fa gràcia apuntarse que digui quelcom!

Feu L'Animal, Salvatges!

Divendres fabes tendres, que diuen les àvies d'aquest país. Arriba el cap de setmana, i com que és per fer el salvatge -opcional/no descartable, fer la marmota- us penjo un dels darrers clips d'un grup català que m'agrada bastant, per no dir moltíssim. Tampoc fa gaire que els escolto, però ho fan collonut i em donen bon rollet!

Apa doncs, des de Barrets de Copa us diem bon cap de setmana, i a fer L'Animal Salvatge!

Amor poc convencional

Els temps i l'amor son, o haurien de ser (si el Sr.Facebook ho permet) coses privades. Si més no els protagonistes d'aquest més que original curtmetratge ho entenen així. Més que res, perquè el concepte que tenen ells de les relacions i del temps, es lleugerament diferent al que tenim els terrícoles normals.

Vejado en el tiempo (We, time machines) from Raúl Navarro on Vimeo.

Vejado en el tiempo / We, Time Machines (2010)
Escrit i dirigit per /
Amb: Juanra Bonet, Natalia Moreno & Laura Salido.

Guanyador del Proyecto FOC 2010.
2010 FOC Project Award

Click.1

"La angustia es el vértigo de la libertad"

(Sören Kierkegaard)



foto: Javier Bauluz

Estimular el subconscient

Fa temps, un senyor amb barba em va explicar que la música i el fet de somiar tenen molt en comú. En definitiva els somnis son extensions del nostre subconscient en el món immaterial, allà on tot és possible. Exercitar aquest subconscient depèn molt del que fem minuts abans d'anar a dormir. N'hi ha que llegeixen, n'hi ha que es fumen un piti, n'hi ha que fan coses més...corporals diguéssim, i n'hi ha que escolleixen una cançó, l'escolten, i aiquinasonquetinc, s'en van a dormir.

Bé, jo aquí no us puc donar ni un piti, ni llegir-vos res, ni molt menys la part que dèiem del plaer corporal, així que escullo una cançó que penso pot estimular aquest subconscient que teniu.

Bonanit gent!



pd: gràcies a la Berta, que mels va descobrir no fa massa!

ROOTS, REGGAE, RAZZMATAZZ

Sembla mentida que en els temps que corren encara puguis trobar coses com les que avui passaràn de 9 de la nit a 5 del matí dins el Razzmatazz. I gratis!



aqui el link del festival!

The B.U.S Festival

El Circ de la Papallona

Al llarg de la història del cinema i la literatura, el tòpic de la superació personal, de l'aneguet lleig que es transforma en un magestuós cigne, dels que triomfen quan ningú havia cregut en ells o elles o de la tortuga que guanya a la llebre, han estat explicats de moltes formes i maneres diferents i més o menys vàlides, però el curtmetratge que avui us penjo, per a mi és de les millors formes de transmetre aquest missatge de superació i lluita personal enfront a la vida. Principalment perquè el protagonista de la història Nick Vujicic ha viscut el mateix a la vida real. Se que potser molts ja l'haureu vist, doncs fa temps que corre per la xarxa, però si aquest bloc va de màgia, aquest curt no podia faltar-hi.


Part 1:




Part 2:

Màgia per al mag

by Novak (devianart.com)

Veus que et desperten

Fa uns dies, la Silvia em va descobrir aquesta petita perla del panorama actual de la música al nostre país. Ella és catalana, però com veureu, també domina l'idioma de la bossanova i el jazz a la perfecció. Si el que us agraden son els despertars tranquils, apujar una mica la persiana, deixar entrar un parell raigs de sol, i durant 5 minuts relaxar-se davant del caos diari...la Judit Nedderman i la seva veu son el despertador ideal.


Judit Neddermann - Nem um dia (Djavan) de Judit Neddermann

"Abracadabra!"..i de dins del barret va treure un bloc.

Diu l'escritpor Paulo Coelho que la màgia és un pont que et permet anar del món visible cap a l'invisible, i d'aquesta manera aprendre les lliçons d'ambdós mons.

Aparentment, una cançó, una imatge o les paraules, pertanyen al món visible i material però tothom sap -i ha après- de la capacitat expressiva i la càrrega emotiva que s'amaguen darrere d'aquests tres elements. És així doncs, com aconseguim creuar aquest pont i deixar-nos portar per la màgia que es produeix a l'escoltar aquella cançó que t'eriça la pell i t'ennuega la gola, o bé llegint aquell llibre que ens fa aterrar de ple entre línies i compartir per un instant el que viu el protagonista. I exactament, en el punt mig on es produeix el trànsit entre un món i l'altre sorgeix Barrets de Copa, com si fos una mena de transport públic gratuït en el que amb tota l'humilitat possible intentaré fer-vos viatjar cada dia a través de la música, el cinema, la literatura i tot allò que amagui els ingredients secrets que ho converteixin en un truc de màgia perfectament executat. Ni molt menys pretenc que aquest bloc sigui referent de res, tan sols és una forma de compartir allò que m'agrada amb aquells que vulguin, i escoltar tot allò que s'hi vulgui dir, doncs aquest bloc va més enllà del que jo hi penji. Qualsevol suggerència serà ben acollida. Seria com allò de demanar-li al conductor del bus que et porta d'excursió que posi una cançó o canvii la pel·lícula.

Ara bé, és important, i això en Coelho no ho diu, el fet de que per a poder emprendre aquest viatge diari, el més important és creure en la màgia, i Barrets de Copa, és una bona manera per deixar-se endur, arribar a l'altre banda del pont i tornar amb la seguretat de que hem après alguna cosa.