Fa temps, un senyor amb barba em va explicar que la música i el fet de somiar tenen molt en comú. En definitiva els somnis son extensions del nostre subconscient en el món immaterial, allà on tot és possible. Exercitar aquest subconscient depèn molt del que fem minuts abans d'anar a dormir. N'hi ha que llegeixen, n'hi ha que es fumen un piti, n'hi ha que fan coses més...corporals diguéssim, i n'hi ha que escolleixen una cançó, l'escolten, i aiquinasonquetinc, s'en van a dormir.
Bé, jo aquí no us puc donar ni un piti, ni llegir-vos res, ni molt menys la part que dèiem del plaer corporal, així que escullo una cançó que penso pot estimular aquest subconscient que teniu.
Bonanit gent!
pd: gràcies a la Berta, que mels va descobrir no fa massa!
dijous, 30 de setembre del 2010
ROOTS, REGGAE, RAZZMATAZZ
Sembla mentida que en els temps que corren encara puguis trobar coses com les que avui passaràn de 9 de la nit a 5 del matí dins el Razzmatazz. I gratis!
aqui el link del festival!
The B.U.S Festival
aqui el link del festival!
The B.U.S Festival
El Circ de la Papallona
Al llarg de la història del cinema i la literatura, el tòpic de la superació personal, de l'aneguet lleig que es transforma en un magestuós cigne, dels que triomfen quan ningú havia cregut en ells o elles o de la tortuga que guanya a la llebre, han estat explicats de moltes formes i maneres diferents i més o menys vàlides, però el curtmetratge que avui us penjo, per a mi és de les millors formes de transmetre aquest missatge de superació i lluita personal enfront a la vida. Principalment perquè el protagonista de la història Nick Vujicic ha viscut el mateix a la vida real. Se que potser molts ja l'haureu vist, doncs fa temps que corre per la xarxa, però si aquest bloc va de màgia, aquest curt no podia faltar-hi.
Part 1:
Part 2:
Part 1:
Part 2:
Veus que et desperten
Fa uns dies, la Silvia em va descobrir aquesta petita perla del panorama actual de la música al nostre país. Ella és catalana, però com veureu, també domina l'idioma de la bossanova i el jazz a la perfecció. Si el que us agraden son els despertars tranquils, apujar una mica la persiana, deixar entrar un parell raigs de sol, i durant 5 minuts relaxar-se davant del caos diari...la Judit Nedderman i la seva veu son el despertador ideal.
Judit Neddermann - Nem um dia (Djavan) de Judit Neddermann
Judit Neddermann - Nem um dia (Djavan) de Judit Neddermann
dimecres, 29 de setembre del 2010
"Abracadabra!"..i de dins del barret va treure un bloc.
Diu l'escritpor Paulo Coelho que la màgia és un pont que et permet anar del món visible cap a l'invisible, i d'aquesta manera aprendre les lliçons d'ambdós mons.
Aparentment, una cançó, una imatge o les paraules, pertanyen al món visible i material però tothom sap -i ha après- de la capacitat expressiva i la càrrega emotiva que s'amaguen darrere d'aquests tres elements. És així doncs, com aconseguim creuar aquest pont i deixar-nos portar per la màgia que es produeix a l'escoltar aquella cançó que t'eriça la pell i t'ennuega la gola, o bé llegint aquell llibre que ens fa aterrar de ple entre línies i compartir per un instant el que viu el protagonista. I exactament, en el punt mig on es produeix el trànsit entre un món i l'altre sorgeix Barrets de Copa, com si fos una mena de transport públic gratuït en el que amb tota l'humilitat possible intentaré fer-vos viatjar cada dia a través de la música, el cinema, la literatura i tot allò que amagui els ingredients secrets que ho converteixin en un truc de màgia perfectament executat. Ni molt menys pretenc que aquest bloc sigui referent de res, tan sols és una forma de compartir allò que m'agrada amb aquells que vulguin, i escoltar tot allò que s'hi vulgui dir, doncs aquest bloc va més enllà del que jo hi penji. Qualsevol suggerència serà ben acollida. Seria com allò de demanar-li al conductor del bus que et porta d'excursió que posi una cançó o canvii la pel·lícula.
Ara bé, és important, i això en Coelho no ho diu, el fet de que per a poder emprendre aquest viatge diari, el més important és creure en la màgia, i Barrets de Copa, és una bona manera per deixar-se endur, arribar a l'altre banda del pont i tornar amb la seguretat de que hem après alguna cosa.
Aparentment, una cançó, una imatge o les paraules, pertanyen al món visible i material però tothom sap -i ha après- de la capacitat expressiva i la càrrega emotiva que s'amaguen darrere d'aquests tres elements. És així doncs, com aconseguim creuar aquest pont i deixar-nos portar per la màgia que es produeix a l'escoltar aquella cançó que t'eriça la pell i t'ennuega la gola, o bé llegint aquell llibre que ens fa aterrar de ple entre línies i compartir per un instant el que viu el protagonista. I exactament, en el punt mig on es produeix el trànsit entre un món i l'altre sorgeix Barrets de Copa, com si fos una mena de transport públic gratuït en el que amb tota l'humilitat possible intentaré fer-vos viatjar cada dia a través de la música, el cinema, la literatura i tot allò que amagui els ingredients secrets que ho converteixin en un truc de màgia perfectament executat. Ni molt menys pretenc que aquest bloc sigui referent de res, tan sols és una forma de compartir allò que m'agrada amb aquells que vulguin, i escoltar tot allò que s'hi vulgui dir, doncs aquest bloc va més enllà del que jo hi penji. Qualsevol suggerència serà ben acollida. Seria com allò de demanar-li al conductor del bus que et porta d'excursió que posi una cançó o canvii la pel·lícula.
Ara bé, és important, i això en Coelho no ho diu, el fet de que per a poder emprendre aquest viatge diari, el més important és creure en la màgia, i Barrets de Copa, és una bona manera per deixar-se endur, arribar a l'altre banda del pont i tornar amb la seguretat de que hem après alguna cosa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)